>

Presentació

LimnoPirineus és un projecte LIFE+ Natura destinat a la millora de l’estat de conservació d’espècies i hàbitats aquàtics d'interès europeu de l’alta muntanya dels Pirineus.

El projecte està cofinançat pel programa europeu LIFE+ que promou accions de conservació i recuperació d'hàbitats i espècies de flora i fauna als espais protegits de la Unió Europea, integrats a la xarxa Natura 2000.

Hàbitats i espècies

Entre els hàbitats d'interès, hi ha certs tipus de molleres, les fonts d’aigües riques en calci, els rius i els estanys. Les espècies objectiu són la planta aquàtica Luronium natans, alguns amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tòtil (Alytes obstetricans) i el tritó pirinenc (Calotriton asper), a més del cavilat (Cottus hispaniolensis) que és un peix endèmic dels Pirineus Centrals. També hi ha alguns mamífers que s’alimenten en el medi aquàtic, com ara l’almesquera (Galemys pyrenaicus), la llúdriga comuna (Lutra lutra), i dues espècies de ratpenats, el de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) i l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris).

En el marc d'aquest projecte es faran accions de conservació al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, i a l'Estanho de Vilac situat a la Vall d'Aran.

Accions de conservació

  1. Restauració de l’estat natural d’alguns estanys a través de l'eliminació i control d’espècies al·lòctones de peixos, la qual cosa permetrà la recuperació de les espècies autòctones.
  2. Repoblació de granota roja, tòtil i tritó pirinenc mitjançant traslocacions d'individus en alguns estanys restaurats.
  3. Millora de les poblacions del cavilat a través de traslocacions d'individus.
  4. Restauració del cabal natural a certes molleres afectades per modificacions hidrològiques.
  5. Restauració de molleres degradades mitjançant la replantació d’espècies típiques d’aquests ambients (molses del gènere Sphagnum i tofes de Carex).
  6. Millora de la qualitat de molleres sotmeses a una forta pressió turística mitjançant la construcció de plataformes elevades.
  7. Millora de l'estat de conservació de fonts riques en calci, d’estanys eutròfics naturals i de la planta aquàtica Luronium natans amb la construcció d'abeuradors per reduir-ne la freqüentació del bestiar.
  8. Elaboració de plans de conservació i protocols d’avaluació per a la correcta gestió de les espècies i dels hàbitats naturals d’interès comunitari europeu.

Els sistemes aquàtics continentals són ambients poc freqüents que ocupen només un 2% de la superfície de la Terra, i que es troben altament amenaçats en general. Són ambients amb fauna i flora molt específica i sensible, on hi abunden les espècies amenaçades.

Als Pirineus, aquests ecosistemes humits se solen considerar paratges molt naturals. Però, tot i que es trobin en paisatges poc pertorbats, la mà de l'home com a agent modificador no hi ha estat absent.

Principals amenaces

  • La introducció i proliferació d'espècies al·lòctones, sobretot diverses espècies de peixos (salmònids i ciprínids), abundantment introduïts als estanys i torrents d'alta muntanya originàriament lliures de fauna íctica.
  • Les modificacions ocasionades per l'obra hidràulica.
  • L'excés de freqüentació tant de ramats com de persones al voltant de fonts o en molleres travessades per camins molt transitats.
  • L'alt grau d'aïllament de les poblacions d'algunes espècies, delmades per diferents accions antròpiques i que ara es troben en perill d'extinció, com la planta aquàtica L. natans i el cavilat (C. hispaniolensis).